APARICIÓ DEL MUNICIPI
Santa Cristina d’Aro va aparèixer definitivament en el mapa dels municipis l’any 1858, tot i que ja havia estat independent els anys 1822-1823, 1836-1843 i ho tornava a ser des de 1854.
Santa Cristina d’Aro va aparèixer definitivament en el mapa dels municipis l’any 1858, tot i que ja havia estat independent els anys 1822-1823, 1836-1843 i ho tornava a ser des de 1854.
El terme municipal de Santa Cristina d’Aro s’origina a partir de quatre antics termes amb les seves parròquies històriques: Bell-lloc, Romanyà, Solius i Santa Cristina d’Aro, que abans pertanyien a la batllia reial de Castell d’Aro, fins que l’any 1858 es segregaren definitivament d’aquell municipi. La parròquia de Santa Cristina d'Aro, per la seva situació cèntrica de la Vall d’Aro, va ser l'escollida com a cap del nou municipi.
EDIFICACIONS RELIGIOSES
Gran part de les edificacions religioses i històriques del municipi són de l’època preromànica i romànica, tot i que al llarg del temps s’hi han fet diverses modificacions.
 |
| Església de Sant Martí de Romanyà. |
Església de Bell-lloc: Església preromànica inicialment construïda al segle VI. Quan aquesta va caure en ruïna s'hi va construir al mateix lloc una capella romànica del segle XI, aproximadament.
 |
| Església de Bell-lloc. |
 |
| Esgésia parroquial de Sta. Cristina d'Aro. |
Església parroquial de Santa Cristina d’Aro: Estructures bàsiques d’un edifici preromànic del segle X. S’hi van afegir tres capelles laterals, probablement als segles XVI o XVII. La torre-campanar és d’origen romànic però la part alta va ser coberta al segle XX amb rajoles verdes.
Ruïnes de l’església paleocristiana de Serrasol: Antiga església paleocristiana dels segles IX-XI d.C. descoberta el 1962. En diverses excavacions posteriors s’ha trobat un jaciment de la baixa república de l’època romana (s. V d.c.), i una necròpolis també de l'època romana (s. I-III d.c.).
Església de Santa Agnès: Els seus orígens daten dels segles X-XI, aquesta va ser enderrocada i alçada novament entre els anys 1773 i 1782. L’església és d'estil neoclàssic però la base de l'antic campanar és romànic.
 | |
| Monestir cistercenc de Santa Maria de | Solius. |
RESTES ANTIGUES (ÍBERS I PREHISTÒRIA)
 |
| Poblat Ibèric de la Plana Basarda |
També s’han trobat diferents menhirs i sepulcres megalítics de l’època prehistòrica. El més conegut és el Dolmen de
 |
| Dolmen de la Cova d'en Daina. |
La construcció del nou pont, l’any 1914, sobre el Ridaura, va solventar la deficitària comunicació per carretera entre Santa Cristina d'Aro i la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, punt clau aleshores de l’economia rural del veïnat cristinenc que acudia regularment a vendre els seus productes agrícoles al mercat guixolenc. La construcció d’aquest pont va sol·lucionar el problema del forçós aïllament causat pels diferents desbordaments del Ridaura.
 |
| Inauguració del Pont sobre el Ridaura. |
Un altre aspecte rellevant per a la població va ser la construcció de dos estacions de tren que unien Sant Feliu de Guíxols amb Girona. Aquestes dues estacions es van localitzar a Santa Cristina d'Aro (on actualment hi ha l'oficina de turisme) i a la Font Picant l'any 1890, dos anys abans de la inauguració del carrilet. El tren va començar a funcionar l’any 1892 i va deixar de donar el seus serveis el 10 d’abril de 1969.
 |
| ESTACIÓ DE TREN D'ABANS |
 |
| ESTACIÓ DE TREN ACTUAL |
Ens agradaria citar també la comercialització de les aigües de la Font Picant que es va iniciar el 1906 i va finalitzar durant la dècada dels seixanta. Va tenir gran èxit i va donar diners a molta població del municipi i de poblacions veïnes, i l'Ajuntament va haver d'obligar als comerciants a omplir les seves ampolles a mitjanit per així no molestar els veïns que l'utilitzaven per a ús domèstic. Es va deixar la comercialització de l'aigua degut a que aquesta no va poder competir amb les noves tècniques de comercialització.
 |
| Font Picant. |
GUERRA CIVIL
Al llarg de FRANQUISME
Durant el franquisme Santa Cristina d'Aro va deixar de ser una població agrícola per convertir-se en una població turística, pròpia de segones residències. En l’actualitat és el sector del turisme la font econòmica més rellevant de la població.
Durant el franquisme Santa Cristina d'Aro va deixar de ser una població agrícola per convertir-se en una població turística, pròpia de segones residències. En l’actualitat és el sector del turisme la font econòmica més rellevant de la població.
EVOLUCIÓ I CREIXEMENT
Santa Cristina d’Aro era abans un poblet petit, agrícola, on tota la gent es coneixia, tothom compartia penes i alegries i on la col·laboració entre veïns era total, malgrat els problemes, que com a poble que era, lògicament també existien.
 |
| Imatge camperola en una jornada quotidiana de la sega (entre 1956 i 1962). |
Però van arribar els anys seixanta i amb ells el turisme, que va provocar l’arribada de molts diners, i un canvi de costums a la zona. També va canviar el paisatge, es van obrir urbanitzacions i van arribar veïns de cap de setmana. Aquest aspecte va ser molt positiu econòmicament, ja que es va aconseguir elevar el nivell de vida de la població, tot i que es varen perdre algunes costums pròpies del municipi.
Santa Cristina d’Aro és una població que en els darrers anys ha crescut molt ràpidament pel que fa al seu nombre d’habitants.
